ASSOCIACIÓ DE PARES AL SERVEI DE PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL

LA GRAN AJUDA DE’N JAUME GREGORI

Apreciat Jaume Gregori,

Fa molt de temps, Jaume,que les famílies d’Aspadint volem expressar-te el nostre agraïment.

Agraïr-te la teva bondat i tot el temps que has dedicat a ajudar-nos.

Tots sabem la gran persona que ets, tot lo que has fet i continues fent.

De part de totes les families, volem expressar-te que a la nostra manera, i potser amb el nostre silenci, t’estimem. No oblidarem mai la teva contribució.

Sàpigues que ens tens a tots pel que pugui caldre.

Pensem que la vida sempre té coses belles.

A cada familia ens va arribar un àngel, que en aquell moment ens va semblar poc, perquè no era el que esperàvem. Pèro tant amb el teu ajut i d’altres persones bones com tu, hem arribat a compendre que és el millor que ens ha passat a la vida.

T’ho devem a tu Jaume que has lluitat per fer-nos la vida més fàcil, perquè sense tu i aquestes persones com tu, els nostres fills no gaudirien avui de la qualitat de vida de què disposen.

No sabem ben bé com agrair-t’ho, accepta aquesta placa com a mostra de la nostra amistat i estima.

En nom de totes les families d’Aspadint et donem les gràcies i et desitgem el millor.

ASPADINT

LA LLARGA HISTÒRIA DE L’ASSOCIACIÓ EN QUATRE FLAIXOS

Una historia de molts anys en quatre flaixos

Seria el 1965, si fa no fa, quan el Sr. Aragay comença a moure’s, sense ser afectat, i aconsegueix portar els primers minusvàlids als baixos d’una casa de Granollers.

Busca un taxi que els porta cada dia, i obté fons dels comerços de Caldes per pagar-lo.

Poc a poc es va formant una Junta, integrada per dos treballadors de Bonastre i un servidor. El Sr. Gregori s´hi incorpora tot seguit.

Des de la fundació Montserrat Montero s’aconsella que cada població formi una delegació.

La de Caldes és de les primeres, i la formen els Srs. Gregori, Aragay, Gutiérrez i Chaparro (els dos darres de Bonastre).

Per iniciativa del Sr. Gregori i per subscripció popular a Caldes es compra una furgoneta que permet resoldre el problema del taxi. De conductor una persona de l’Ajuntament, i algún dia un pare dels afectats.

La furgoneta es fa petita ben aviat, i la delegació de Caldes decideix comprar-ne una de més gran. També per subscripció popular, però aquesta vegada no s’arriba a recaptar el que cal (unes 400.000 Pts) i el Sr. Gregori se’n fa càrrec.

Mes endavant la Junta acorda realizar una campanya de Reis en la que un patge de la comitiva reial visiti cada minusvàlid sempre que la familia ho vegi bé.

Desde llavors no s’ha fallat en cap campanya fins avui. Vull posar de relleu que durant moltes campanyes qui es feia càrrec de la compra era el Sr. Gregori.

Ben aviat a Montserrat Montero s’adonen que els calen persones amb expèriencia de negocis i integren el Sr. Gregori a la Junta. La seva primera percepció va ser d’un dèficit important.

Proposa enviar dos monitors a Elda per tal que aprenguin a treballar la pell. Comencen a treballar-hi, i ell proporciona la maquinària fent-se càrrec de les despeses.

En poc temps el dèficit havia desaparegut.

La següent iniciativa del Sr. Gregori, i una de les coses que més ens afecta a les families de Caldes, va ser obtenir una residència de minusvàlids Intel·lectuals a la població. El Sr. Gregori porta les gestions amb l’Ajuntament, amb la proposta que la institució aporti un solar on ell es farà càrrec de construir-hi la residencia.

Malauradament l’Ajuntament declina la proposta després de moltes reunions. Com a conseqüència la residencia “Jaume Gregori” acaba construint-se a Granollers.

Ens dol que per culpa de les autoritats del moment no disposem de la nostra residència “Jaume Gregori”.

Prego que disculpeu les coses que podria explicar però que haig de callar, que són moltes més.

Jaume ,gràcies, moltíssimes gràcies, per tot el que has fet pels nostres fills!

Ramón Guimerá

ASPADINT

Caldes de Montbui a 3 de decembre de 2016